Avui, em permetreu escriure en català. Perquè quan un parla des del cor, tria la llengua del cor. I el meu cor és català.
Suposo que he de fer un balanç de la meva vida, ara que he arribat a aquest punt tant crític.
Sí, per a mi sempre és crític fer anys (de todos sabido), però està més acceptat socialment quan en fas 25 que no pas quan en fas 7. A les fotos de les meves festes d'aniversari de petita em remeto.
El meu balanç serà breu i el centraré exclusivament en mi, no en la gent que m'envolta, ja que l'única afectada per aquesta suma imparable i inacabable d'anys sóc jo:
Qui sóc? No ho oblido.
Fins on vull arribar? Ho tinc clar.
Acabar els 24 fent el que m'agrada i sentint-me cada vegada més a prop d'allò que vull aconseguir, ha de ser, per collons, un bon auguri.
Demà, un quart de segle. I a seguir.
The past is everything we were
Don't make us who we are
It's not until you fall that you fly
When your dreams come alive you're unstoppable
