dream it possible

Avui, que encara tinc vint-i-quatre anysmolts dubtes i decisió.

Avui, em permetreu escriure en català. Perquè quan un parla des del cor, tria la llengua del cor. I el meu cor és català.

Suposo que he de fer un balanç de la meva vida, ara que he arribat a aquest punt tant crític.
Sí, per a mi sempre és crític fer anys (de todos sabido), però està més acceptat socialment quan en fas 25 que no pas quan en fas 7. A les fotos de les meves festes d'aniversari de petita em remeto.

El meu balanç serà breu i el centraré exclusivament en mi, no en la gent que m'envolta, ja que l'única afectada per aquesta suma imparable i inacabable d'anys sóc jo:

Qui sóc? No ho oblido.
Fins on vull arribar? Ho tinc clar.

Acabar els 24 fent el que m'agrada i sentint-me cada vegada més a prop d'allò que vull aconseguir, ha de ser, per collons, un bon auguri.

Demà, un quart de segle. I a seguir.

The past is everything we were
Don't make us who we are

It's not until you fall that you fly

When your dreams come alive you're unstoppable

Mis ocho

Pido perdón por no haber sabido quedarme a tu lado.
Por hacer oídos sordos a tus pecas.
Por vendarme los ojos como si el corazón no sintiera.
Por no poder mentir y tratar de ignorar la realidad.
Por no dejarme manipular más.
Nada tuvo que ver contigo.

Y no voy a sentirme culpable por esto nunca más.

-yo también era pequeña-
espero que algún día lo entiendas

que a veces, quien se va es quien más ganas tiene de quedarse